Dels errors s'aprèn

Avui divendres hem anat al laboratori, ja que durant tres setmanes, no assistirem a la Universitat així que decidim emportar-nos els cargols a casa per així seguir cuidant-los.

La nostra sorpresa en arribar al laboratori ha estat que els cargols estaven en molt males condicions. El terrari estava completament inundat i tota la terra havia quedat enfangada i desprenia molta pudor. Sense saber quines eren les causes d'aquest estat, hem començat a netejar-los de la millor manera possible per assegurar-nos que encara seguien amb vida. Alguns d'ells havien mort i altres estaven amagats a la seva closca. El pròxim cop posarem testos amb forats perquè l'aigua no quedi concentrada amb la terra i no es podreixi, a més a més ja no utilitzarem més grava sinó que deixarem el terrari només amb pedres, troncs
i menjar. 

Estat del terrari al començament

Gràcies a aquesta mala experiència, hem pogut comprendre millor la importància de l'ésser viu respecte el seu ambient. No podem concebre a l'animal d'una manera aïllada del hàbitat on viu, sempre hi haurà una interacció constant amb els elements que el rodegen. Suposa adonar-se que, si hi ha molta aigua, pot ser que l'ésser viu mori, si la temperatura és alta, pot ser que l'ésser viu es quedi al seu cau o closca per poder mantenir un balanç hídric estable; adonar-se que, si hi ha un ambient humit potser el podrà a empènyer, o no, a sortir per trobar parella. 

Com podeu veure hem fet tot el que hem pogut, només desitgem que tot torni a la normalitat i els nostres cargols puguin viure en les millors condicions!