Com vam dir a l'entrada passada, el temps s'està acabant i els nostres cargols encara no han sortit dels ous, per això, hem estat indagant diferents fonts, i entre elles, hem trobat un vídeo on explica, des de l'experiència directa d'una escola, com surten els cargols dels ous.
Durant aquests tres mesos que hem estat cuidant els cargols hem pogut resoldre moltes de les incògnites que ens rondaven pel cap. Ens hem adonat de la importància d'una reflexió compartida i de la potencialitat de les preguntes que ens han anat sorgint al llarg d'aquesta experiència per abordar diferents coneixements relacionats amb la cuida d'un ésser viu. Quan vam triar aquest ésser viu, no ens imaginàvem la complexitat que suposava tenir cura d'ell. Gràcies als errors comesos i a la observació, hem pogut entendre l'ésser viu com un sistema obert que intercanvia contínuament matèria, energia i informació amb el seu medi, i que està condicionat per l'espai i el temps en què viu.
Aquesta pràctica suposa la participació activa de l'alumne i la seva implicació total cap a un projecte comú que li permet "APRENDRE FENT" i construir els propis aprenentatges a partir de l'elaboració d'hipòtesis, tant individuals com col·lectives. A causa de l'observació, l'experiència i la re-organització del medi, els nostres cargols han pogut viure favorablement i realitzar les tres funcions vitals; nutrició, relació i reproducció. D'altra banda, aquesta activitat ens ha permès extrapolar quins són els aspectes claus a l'hora d'interactuar amb altres éssers vius.
A tall de resum, ens agradaria compartir la idea principal de la metodologia que hem pretès dur a terme durant tot el procés: a través d'una experiència col·lectiva, la nostra intenció ha estat concebre els cargols com a subjectes dinàmics i integrats, sense tenir una idea fragmentada, aïllada i descontextualitzada. No hem volgut etiquetar d'una manera teòrica totes les característiques del cargol, sinó anar més enllà per abraçar la complexitat que suposa la vida animal.
Així doncs, posem punt i final a aquest treball i alhora ens emportem una motxilla plena de coneixements, experiències i dinàmiques per dur a terme a les classes de coneixement del medi en un futur.
Aquesta pràctica suposa la participació activa de l'alumne i la seva implicació total cap a un projecte comú que li permet "APRENDRE FENT" i construir els propis aprenentatges a partir de l'elaboració d'hipòtesis, tant individuals com col·lectives. A causa de l'observació, l'experiència i la re-organització del medi, els nostres cargols han pogut viure favorablement i realitzar les tres funcions vitals; nutrició, relació i reproducció. D'altra banda, aquesta activitat ens ha permès extrapolar quins són els aspectes claus a l'hora d'interactuar amb altres éssers vius.
A tall de resum, ens agradaria compartir la idea principal de la metodologia que hem pretès dur a terme durant tot el procés: a través d'una experiència col·lectiva, la nostra intenció ha estat concebre els cargols com a subjectes dinàmics i integrats, sense tenir una idea fragmentada, aïllada i descontextualitzada. No hem volgut etiquetar d'una manera teòrica totes les característiques del cargol, sinó anar més enllà per abraçar la complexitat que suposa la vida animal.
Així doncs, posem punt i final a aquest treball i alhora ens emportem una motxilla plena de coneixements, experiències i dinàmiques per dur a terme a les classes de coneixement del medi en un futur.
BON NADAL A TOTHOM!
