Cloenda

Com vam dir a l'entrada passada, el temps s'està acabant i els nostres cargols encara no han sortit dels ous, per això, hem estat indagant diferents fonts, i entre elles, hem trobat un vídeo on explica, des de l'experiència directa d'una escola, com surten els cargols dels ous.

Durant aquests tres mesos que hem estat cuidant els cargols hem pogut resoldre moltes de les incògnites que ens rondaven pel cap. Ens hem adonat de la importància d'una reflexió compartida i de la potencialitat de les preguntes que ens han anat sorgint al llarg d'aquesta experiència per abordar diferents coneixements relacionats amb la cuida d'un ésser viu. Quan vam triar aquest ésser viu, no ens imaginàvem la complexitat que suposava tenir cura d'ell. Gràcies als errors comesos i a la observació, hem pogut entendre l'ésser viu com un sistema obert que intercanvia contínuament matèria, energia i informació amb el seu medi, i que està condicionat per l'espai i el temps en què viu.


Aquesta pràctica suposa la participació activa de l'alumne i la seva implicació total cap a un projecte comú que li permet "APRENDRE FENT" i construir els propis aprenentatges a partir de l'elaboració d'hipòtesis, tant individuals com col·lectives. A causa de l'observació,  l'experiència i la re-organització del medi, els nostres cargols han pogut viure favorablement i realitzar les tres funcions vitals; nutrició, relació i reproducció. D'altra banda, aquesta activitat ens ha permès extrapolar quins són els aspectes claus a l'hora d'interactuar amb altres éssers vius.

A tall de resum, ens agradaria compartir la idea principal de la metodologia que hem pretès dur a terme durant tot el procés: a través d'una experiència col·lectiva, la nostra intenció ha estat concebre els cargols com a subjectes dinàmics i integrats, sense tenir una idea fragmentada, aïllada i descontextualitzada. No hem volgut etiquetar d'una manera teòrica totes les característiques del cargol, sinó anar més enllà per abraçar la complexitat que suposa la vida animal.

Així doncs, posem punt i final a aquest treball i alhora ens emportem una motxilla plena de  coneixements, experiències i dinàmiques per dur a terme a les classes de coneixement del medi en un futur. 

BON NADAL A TOTHOM!

Seguim parlant dels ous...

A la darrera entrada vam qüestionar-nos diverses preguntes que giraven entorn els cargols i aquestes no van arribar a ser contestades, així doncs, aquesta entrada ens servirà per conèixer ,des de la pròpia experiència i amb la documentació apropiada, una mica més com són els ous dels cargols, quan tarden en sortir de l'ou, i altres interrogants que anirem plantejant-nos al llarg de la sessió.

Com hem pogut observar al llarg d'aquests dies, els ous que el cargol va dipositar sota terra són de color blanc i transparents, aquest fet fa preguntar-nos Com és que els ous són transparents? Hi ha algun altre animal que posi ous transparents? Aquesta bossa transparent és la seva closca?

Tots aquests interrogants que han anat sorgint al voltant de la transparència dels ous anirem resolent-la quan comencem a veure els canvis que els ous presenten, alhora, ens documentarem a través de vídeos, documents i articles que girin envers a aquest tema. 

Com a mestres pretenen que els nostres alumnes observin i a través de l'experiència arribin a conclusions, sempre i quan, puguin ser conclusions demostrables. D'altra banda, seguim tenint molt present la pregunta que vam formular-nos des que vam veure els ous: Quan trigaran a néixer els cargols? Bé, com que encara no hem pogut tenir la sort de veure el naixement dels nostres cargols i, s'està acabant el temps per seguir amb aquest bloc, hem decidit informar-nos.Els cargols triguen un mes aproximadament en sortir de l'ou. Esperem poder veure i viure aquest moment, i si hi som a temps, us informarem a tots vosaltres!!

Inquietuds envers els ous

Han anat passant els dies des que vàrem trobar els ous entre la terra que havíem posat al test, i durant aquestes setmanes hem anat pensant en tots aquells interrogants que ens vàrem formular anteriorment, com per exemple: Què deu estar passant dintre de l’ou? Quant temps trigaran en sortir?, o si deuen estar en unes condicions òptimes per tal de desenvolupar-se i que puguin néixer de manera sana. Totes aquestes preguntes ens interessen per anar coneixent quina és la transformació que està succeint dins d'aquests ous. Cal tenir en compte que aquests canvis venen condicionats per les condicions de vida externes: es troben en una bona temperatura? Tenen prou menjar?... Però, com respira el cargol dins l’ou? I com s’alimenta? Seguim fent-nos preguntes, les quals donen lloc a treballar les funcions vitals dels éssers vius.  

Tot això, ho volem treballar a partir de l’observació, per tal de fer-nos preguntes, intentar esbrinar-les, imaginar allò que no podem veure, reflexionar el perquè els passa allò o perquè actuen de certa manera. A partir d’aquí es important compartir les descobertes i anar buscant possibles explicacions. Així aconseguirem saber sobre els nostres cargols, i en general sobre el model d’ésser viu que volem concebre, el qual ens ajudi a entendre la complexitat del món natural.

De tant en tant, hem anat girant el test per veure com estaven els ous  i ens ha cridat l’atenció perquè hem vist com unes boletes de color marró fluix. Què deuen ser? Poden ser els nostres ous en algun dels moments d’aquest procés? O, els nostres cargols just acabats de néixer? Hem cregut convenient deixar-los com estaven i que segueixin el seu ritme natural i tornar-les a veure al cap d’un dies després. 

El moment més esperat arriba!

Des del primer dia que vam començar a criar els cargols, estàvem entusiasmades per la idea que posessin ous i poder veure el procés de creixement d'aquests. Després del incident que vam tenir amb la quantitat d'aigua al terrari, ens va rondar pel cap abandonar el nostre treball. Sort que no ho vam fer, d'altra banda, ens haguéssim perdut una de les etapes més emocionants que configuren la naturalesa animal: la posa d’ous.

Ous de cargol

Vam decidir girar amb cura el test que havíem dipositat al terrari. Al fer-ho, ens vam endur una gran alegria. Estava reple d'ous de cargol, hi havia centenars enganxats a les parets del test i barrejats entre la sorra. De seguida, ens vam començar a sorgir preguntes: 

Quan trigaran a sortir? 
Quants cargols deuen haver posat ous? Són transparents? 
Per què necessiten estar sota la terra? 
Els hem de deixar al lloc on eren? 

Quan temps deu fer que porten sota terra?

En el seu hàbitat natural, els cargols amaguen els ous dins la terra? 

Si ho fan, els protegeixen de la temperatura o d'espècies enemigues? 

Posaran ous?

Durant aquests dies, una de les incògnites més recurrents que ens hem formulat és : Com es reprodueixen els cargols? Sabem que són animals hermafrodites, és a dir, aquells que disposen dels dos òrgans sexuals per perpetuar la seva espècie. Tanmateix, com copulen? Senten plaer? Durant quant temps copulen i quan ho fan? Com es fecunden? Poden arribar a extingir-se? Hem tingut l’oportunitat de poder veure aquests animals reproduint-se en directe i l’experiència ha estat força fascinant.

Al començament, ens adonàvem que duien a terme una seguit de moviments lents que els preparaven per la còpula i seguidament procedien a efectuar-la. Crèiem que els cargols eren hermafrodites però que, durant la còpula, adoptaven cadascun un rol de mascle o femella. Investigant, vam adonar-nos que estàvem molt equivocades. Els cargols tenen la capacitat de fecundar-se els dos mútuament, per tant, ambdós produeixen òvuls que es convertiran en cries al cap d’unes setmanes.

Vam trobar un vídeo força interessant on ens descriu pas per pas el procés d’aquesta funció vital.  Tal com havíem presenciat, els cargols efectuen una espècie de dansa que els predisposa per la còpula i tot seguit es llancen una espècie de fletxa de naturalesa calcària de grans dimensions que té com a objectiu estimular sexualment a la seva parella. Copulen durant diverses hores i després se separen deixant els seus ous sota la terra humida.

Tenim moltes esperances que els nostres cargols posin ous i poder observar el seu procés de creixement. Com hem esmentat abans, vam preparar els testos amb terra humida per facilitar el naixament i  la protecció de les cries. 

Com són els nostres cargols?

Un cop hem tingut els cargols a casa, hem pogut apreciar més detalladament com són i quins comportaments tenen. Sense deixar de banda la idea que un ésser viu és producte d'unes circumstàncies ambientals, ens intentarem fer preguntes de caràcter més descriptiu sobre allò que és observable, en aquest cas, els aspectes estructurals del cargol. Si fem memòria recordarem algunes preguntes que ens van sorgir sobre la fesomia del cargol i la seva comparació amb el nostre cos humà: són semblants a nosaltres? tenen pulmons? tenen cor, cervell, nas? Ens fixàvem que el seu cos era més llarg del que pensàvem, llefiscós i quasi bé mig transparent. La closca era un element que ens cridava molt l'atenció: com es formava? Per què era de color marró? Era fràgil? Es regenerava? Què hi havia dins?

Ens va costar imaginar-nos com seria el cargol per dins així que vam decidir fer un dibuix sobre com creiem que era el seu interior:

Com creiem que és un cargol per dins?

Al començament, algunes de nosaltres estavem equivocades i ens creiem que el cos del cargol no continuava per dins la closca. Ens preguntavem si el cargol podria sobreviure sense ella. Mai haviem vist cap cargol sense una i no podiem confondre'l amb animals semblants a ells com les baboses, així que vam suposar que estavem equivocades i que els órgans que formaven l'animal estaven distribuits per tot el cos, inclosa la closca. Vam buscar més informació sobre com era per dins i vam descobrir que tenia algunes semblançes amb el cos humà.

L'interior d'un cargol

Dels errors s'aprèn

Avui divendres hem anat al laboratori, ja que durant tres setmanes, no assistirem a la Universitat així que decidim emportar-nos els cargols a casa per així seguir cuidant-los.

La nostra sorpresa en arribar al laboratori ha estat que els cargols estaven en molt males condicions. El terrari estava completament inundat i tota la terra havia quedat enfangada i desprenia molta pudor. Sense saber quines eren les causes d'aquest estat, hem començat a netejar-los de la millor manera possible per assegurar-nos que encara seguien amb vida. Alguns d'ells havien mort i altres estaven amagats a la seva closca. El pròxim cop posarem testos amb forats perquè l'aigua no quedi concentrada amb la terra i no es podreixi, a més a més ja no utilitzarem més grava sinó que deixarem el terrari només amb pedres, troncs
i menjar. 

Estat del terrari al començament

Gràcies a aquesta mala experiència, hem pogut comprendre millor la importància de l'ésser viu respecte el seu ambient. No podem concebre a l'animal d'una manera aïllada del hàbitat on viu, sempre hi haurà una interacció constant amb els elements que el rodegen. Suposa adonar-se que, si hi ha molta aigua, pot ser que l'ésser viu mori, si la temperatura és alta, pot ser que l'ésser viu es quedi al seu cau o closca per poder mantenir un balanç hídric estable; adonar-se que, si hi ha un ambient humit potser el podrà a empènyer, o no, a sortir per trobar parella. 

Com podeu veure hem fet tot el que hem pogut, només desitgem que tot torni a la normalitat i els nostres cargols puguin viure en les millors condicions!